dimecres, 7 de juny de 2017

Germà de gel

MÓN DE GEL

El llibre que vaig escollir juntament amb la Judit per llegir va ser Germà de Gel, només començarlo vaig pensar que em podría interesar bastant, ja que el format d’aquesta novela mai l’havia vist, és un llibre molt innovador i metafòric ja que compara fets històrics amb fets personals i reals. Aquest llibre és el diari de recerca d’una dona que s’obsessiona per la història polar.

És la història del seu germà, un home congelat. És la història de l’origen de la congelació de les relacions familiars. És Werther, zombie, després d’haver-se enamorat i disparat diverses vegades. És la relació entre dos mons, el de fora i el de dins, i els desajustos constants entre l’un i l’altre. És el guanyador del premi Documenta 2015.
M’ha fet reflexionar molt ja que m’ha fet pensar en la familia i el que realment és important.
De tots els altres llibres, dels quals s’han fet les presentacions a classe, el que m’ha cridat l’atenció, i m’agradaria llegir és: “Coses que no podrem evitar” de Verónica Sánchez. Primerament, va cridar molt l’atenció el personatge de 16 anys, de Barcelona que empren un viatge. Crec que una de les coses que més m’agrada és viatjar i conèixer llocs nous. A part també em sento identificat amb aquesta sensació que te de descontrol degut a la seva edat que té el protagonista.

Finalment, crec que la literatura catalana del segle XX I XXI ha tingut bastant pes en la literatura espanyola, i en alguns casos mundialment. 
A principis del segle XX, s’escrivien novel·les més allunyades de la realitat, simbòliques. Després d’aquest tipus de novel·les, va haver una aturada en la escriptura catalana però a partir del any 1928  van néixer grans llibres, com pot ser Aloma, publicada a l’any 1938. Degut a la guerra civil la  literatura torna a recaure. Però, una altra vegada tornen a sorgir novel·les importants com “K.L Reich” de Joan Amat Piniella. Amb el temps, es van escrivint obres de gran qualitat, i que crec que haurien d’estar més reconegudes, com “La plaça del diamant” de Mercè Rodoreda.

Crec que aquest llibre si que forma part de la literatura catalana del segle XX ja que narra una historia la qual és molt real i representa coses que passen a la vida de qualsevol persona, per això té aquest poder de fer que el seu públic se senti identificat. 



Olivia Costabella 1r Batx C








"Si quan et donen per mort un dia tornes" - Lluís Llort


"Si quan et donen per mort un dia tornes" de Lluís Llort, ha sigut el llibre escollit entre tots els candidats. La veritat és que simplement em va cridar l'atenció el llibre en si; un títol llarg però amb un missatge clau i la portada negra i vermella on es pot visionar un telèfon despenjat. A través d'aquests factors, s'aconsegueix arribar al màxim públic possible (coneguda com la literatura viscuda), per tant, crida l'atenció d'aquest és fonamental. Si parlem d'altres conceptes com best-sellers o clàssics trobem que hi ha una clara abundància de best-sellers actuals que no pas clàssics, la raó és que es busca l'acceptació del públic i per tant el consum d'aquest tipus de llibre. Com a lectora, no trobo que aquest llibre hagi sigut gaire transcendental en el meu currículum lector però he gaudit molt llegint-lo. I sobretot el que m'ha agradat molt és el misteri constant que acompanya al personatge durant tota la novel·la, d'una manera amena i encertada.

Lluís Llort, juntament amb les seves obres, penso que es podrien incloure perfectament en la literatura actual catalana perquè coneix el que llegeix el públic i per tant, així aniran enfocades les seves obres amb el "handicap" que molts altres autors (com els de best-seller), farien la competència.

A casa. Tornar a casa. Un fet que relacionaríem amb la felicitat, la llar, l'estima i la comprensió però al llarg de la novel·la s'ha presentat una situació ben complicada on l'ocupació d'un espai es creia inexistent, remou sentiment i emocions a flor de pell, canvia de nou la vida de certes persones però no de la mateixa manera del primer cop. M'ha fet reflexionat molt sobre els errors que arrosseguem del passat, de la bola que carreguem i que cada vegada és més i més gran, i que ens acaba esclafant.
Tots els adolescents ens podem sentir identificats amb el conflicte del personatge en algun moment de la nostra vida, ens enfadem amb els nostres pares i els nostres germans i ens agradaria marxar i no trobar-nos en situacions així però no es pot, les discussions i els problemes s'han de fer front i penso que és precisament això el que acaba aprenent l'Agustí, el protagonista de la novel·la.



De les novel·les que han presentat a classe els meus companys, també he triat la que m'agradaria llegir segons com em va cridar l'atenció des d'un principi. "Un intrús a l'estany", de Joan Mercè, pel que van dir els meus companys d'aquesta obra a classe, es tracta d'una novel·la trepidant amb un fil argumental molt seguit, això permet que el lector, mantingui l'atenció constant de la història. El fet que el protagonista no es conformi amb el que no li sembla bé, i no es doni per vençut, li dona una personalitat molt única i això em farà gaudir més encara el llibre. A més de la trama en si, el que trobo un factor clau a l'elecció d'aquest llibre ha estat el booktrailer que van fer els meus companys.


Judit Conde Gil 1r Batx C
ACTIVITAT FINAL DE BOOKTRAILER (Mercè Portabella de Ramon)

Bé doncs, el llibre que m'he llegit és de Llort i es titula "Quan et donen per mort un dia tornès".
He de dir que m'hi ha sorprès molt, ja que no me l'esperava gens així, amb la meva companya vam estar molt indecises en triar però en llegir la simposis d'aquest vam pensar que podria està bé. És un llibre que recull acció, intriga, sentiments i reflexió. En cap moment m'ha costat entendre'l i el llenguatge que s'ha utilitzat m'ha semblat correcte.
Personalment, i ho dic de tot cor, és una de les millors novel·les que he llegit. He tingut aquesta sensació de no voler deixar de llegir o de continuar al més aviat possible per saber que passaria, podíem dia que m'he enganxat. També m'ha fet adonar-me quin son els tipus de llibre que m'agraden, les novel·les negres; n'havia llegit algunes i me n'he adonat que són les que m'hi hauran més. M'ha fet reflexionar, pensar sobre els valors que té un mateix i de les decisions. Sóc una persona que em cosa molt decidir les coses, ja que no m'agrada perdre les oportunitats i pensar en futur, cosa que el protagonista de la història i jo som molt diferents.

De les novel·les que van presentar els meus companys la que em va cridar més la atenció va ser la "La tècnica meravellosa". Crec que el que m'ha ajudat més a decantar-me per aquest ha estat el seu booktràiler, ja que estava molt ben fet. La presentació també em va atrapar i em va incitar a llegir-lo. Aquesta idea que fossin gent de la nostre edat, una estudiant que es pensava que sabia cap on anava, però que la seva vida fa un gir que la canviarà per sempre. És una novel·la que no ser si els fets passen ràpid o lent però la idea m'atrau, ja que em sento identificada.

La literatura catalana d'avui en dia està en un moment de canvi, ja que hi ha molta producció i son mes de entreteniment i els autors s'estan renovant amb les noves generacions que aporten noves idees i punts de vista.

Crec que per part del meu llibre forma part d'aquesta nova generació, ja que la idea del llibre és una idea adolescent que atrau la gent jove i que aquesta situació es podria donar en la realitat. L'autor és un home que la seva primera publicació va ser el 1999 per tant és actual i treballa tant amb nens com amb adults i té diferents idees i punts de vista originals.  


SIMULACIONS DE VIDA (RESSENYA)

SIMULACIONS DE VIDA - Enric Hercè


M'agrada com es fa, la ciència-ficció, però al principi es va confondre pels diferents punts de vista sobre diferents capítols, però suposo que és una tècnica Funciona Que li, fa que la novel·la respiri i permet que la història és desenrotlli entre bastidors però de forma clara. Em va agradar el llibre, però no puc dir que és perfecte, però a l'altra banda la imaginació de l'autor és impressionant.

Em va agradar que tenia te lloc per a la nostàlgia, especialment a la petita història de dins La història que dedica a les primeres passa de la Indústria del programari i a els videojocs, tot i que aquesta no és una novel·la sobre una videojocs.

Quan vaig llegir el llibre que havia d'acabar de llegir-lo tan aviat com sigui possible, així que suposo que no puc realment dir que em va agradar llegir-lo.
Però encara em va portar a un pensament que simulacions de vida és una novel·la vibrant i plena d’estil, i confirma l’Enric Herce com un bon escriptor en general i de ciència ficció en concret, en la llengua que sigui.
M'agradaria llegir L'adéu al mestre, en primer lloc, perquè es sobre d'art (pintura, artista, especulació de l'art). I l’autor proposa una reflexió sobre el perquè de la creació, sobre el mercat, l'ofici i la necessitat d'expressar-se, que em sembla interessant. i mai he llegit una novel·la sobre l'art abans, i el booktrailer que van fer va ser interessant per a mi.

No crec que la nostra novel·la serà part de literatura catalana del tombant del segle XX al XXI, ja que és com "futurista" i moderns (tecnologies). I és més sobre d’idea de ciència ficció, que mai abans havia estat.


 3843f4b13457b4379c8a108407a44a47.jpg                          227c2e6cd101c5fa61be9fff0f8583ab.jpg


Marielle Alorro 1batx-C

Dos amics de vint anys Sebastia Alzamora

Gaia Carante 1r batx C

RESSENYA DEL BOOK TRAILER:  DOS AMICS DE VINT ANYS



Considero que "Dos amics de vint anys" és un llibre molt encertat per fer-lo llegir a joves de la nostra edat. Tracta temes com: l'amor, l'amistat i el pas del temps, conceptes que els joves en som totalment conscients. Personalment no tornaria a llegir aquest llibre, ja que a mi m'agraden altre tipus de novel·les, però sí que el recomanaria als meus amics.
Dos amics de vint anys no és un llibre que hagi deixat petjada en el meu currículum lector, però sí que m'ha fet pensar i reflexionar. És una novel·la que tracta molt sobre l'amistat i el pas del temps, dos fets que en el meu dia a dia són molt importants i que per a mi van junts. Dic que van junts perquè si és una bona amistat, durarà, i passarà el temps i creixeràs amb aquesta. Per això m'ha fet reflexionar aquest llibre, perquè m'ha obligat a pensar en la història que hem creat les meves amistats i jo.

La novel·la que m'ha produït més interès ha estat la de "La tècnica meravellosa". El primer que em va fer fixar-m'hi va ser el seu títol, aquest fa que tinguis ganes de saber quina és aquesta tècnica tan meravellosa. Més tard, quan els meus companys ja havien fet un breu resum de l'argument vaig entendre que era una novel·la esperpèntica i plena d'humor absurd. A més a més també ensenyava una destacable crítica i paròdia del món acadèmic, fet que encara va fer que m'agradés més.
Considero que la literatura catalana necessita una empenta al més aviat possible. S'està perdent el costum de llegir literatura catalana o simplement de llegir. Estic totalment a favor d'utilitzar les classes de llengües a ensenyar literatura. S'està enderrocant el nostre patrimoni literari i això ho hem d'aturar. El llibre de "Dos amics de vint anys" junt amb el seu autor: Sebastià Alzamora sí que forma part d'aquests tombant del segle XX al XXI, ja que per canvis derivats de la irrupció d'Internet, les xarxes socials, la "bombolla electrònica" en la que vivim i la transformació de la indústria editorial les novel·les ja no transmeten com ho feien abans. Aquest fet fa que grans llibres com: Dos amics de vint anys i La tècnica meravellosa, no triomfin com ho haurien de fer.










                                                                       

Dos amics de vint anys- Alex Zurano

DOS AMICS DE VINT ANYS

El llibre que he estat treballant és: “Dos amics de vint anys”, de Sebastià Alzamora. Només al començar aquesta novel·la em vaig quedar sorprès de la forma en el qual parlava, en llegir la primera carta, pensava que si el llibre estava escrit d’aquella forma antiga i difícil d’entendre, se’m faria molt passat. A l’acabar vaig veure que no, que només estaven escrites així les 4 cartes que hi havien, vaig respirar tranquil i vaig endinsar-me en la història. A l’acabar vaig veure que aquesta petita novel·la m’havia atrapat i que m’havia agradat molt.
Crec que és una història que fa que pensis molt sobre diferents temes que ens afecten a tots, qualsevol persona que la llegeixi pot aprendre i es pot sentir identificada en un moment o altre. El tema principal d’aquesta historia és l’amistat de dos amics. Crec que és un tema en el qual pots pensar-hi i reflexionar. Al cap i a la fi, tots tenim aquella persona al costat nostre que està sempre, tant en les coses bones com en les dolentes, fins al final de tot. Penso que depèn de qui llegeixi la història, de quants anys tingui aquesta persona, també se sentirà identificada amb l’època en la qual està ambientada aquesta historia, la Guerra Civil.
M’ha fet reflexionar molt sobre la gent que m’envolta, la família i els amics. I també en l’ amor i el desamor, una cosa que tenim molt present en les nostres edats i que ens acompanya durant la nostra vida. Crec que a l’acabar el llibre, tens la sensació que no t’ha deixat indiferent.
De tots els altres llibres, dels quals s’han fet les presentacions a classe, el que m’ha cridat l’atenció, i m’agradaria llegir és: “Coses que no podrem evitar” de Verónica Sánchez. Primerament, va cridar molt l’atenció el personatge de 16 anys, de Barcelona que empren un viatge. Crec que una de les coses que més m’agrada és viatjar i conèixer llocs nous. A part també em sento identificat amb aquesta sensació que te de descontrol degut a la seva edat que té el protagonista.

Finalment, crec que la literatura catalana del segle XX I XXI ha tingut bastant pes en la literatura espanyola, i en alguns casos mundialment. 
A principis del segle XX, s’escrivien novel·les més allunyades de la realitat, simbòliques. Després d’aquest tipus de novel·les, va haver una aturada en la escriptura catalana però a partir del any 1928  van néixer grans llibres, com pot ser Aloma, publicada a l’any 1938. Degut a la guerra civil la  literatura torna a recaure. Però, una altra vegada tornen a sorgir novel·les importants com “K.L Reich” de Joan Amat Piniella. Amb el temps, es van escrivint obres de gran qualitat, i que crec que haurien d’estar més reconegudes, com “La plaça del diamant” de Mercè Rodoreda.
Crec que aquest llibre si que forma part de la literatura catalana del segle XX ja que narra una historia la qual és molt real i representa coses que passen a la vida de qualsevol persona, per això té aquest poder de fer que el seu públic se senti identificat.
  

Alex Zurano Garcia   1r BATX C






Un intrús a l'estany- Joan Botey

                                                                                                                                                Joan Botey
RESSENYA “BOOKTRAILERS”


Jo m’he llegit el llibre de Joan Marcé, titulat “Un intrús a l’estany” i, personalment l’he trobat un llibre entretingut i adictiu. Com a clar exemple de thriller que és, “Un intrús a l’estany”, te una trama emocionant i captivadora, pensada per entretendre al lector i que perfectament podria ser portada al cinema com a pel·lícula d’acció.
Crec que tot i  aquests trets positius que queden resumits en que és una novela d’acció constant en tot moment, captivadora i entretinguda, la història de Joan Marcé no és per res complicada, ben treballada ni una novela imprescindible.


“Un intrús a l’estany” no m’ha suposat, ni molt menys, un repte com a lector, i no m’ha fet pensar ni reflexionar gaire, ja que com he dit anteriorment, no és cap meravella i no té una qualitat suficient com per fer-me reflexionar.


En un principi, al llegir els títols i les descripcions de les noveles disponibles, una va captar l’atenció: “Coses que no podem evitar” de Verónica Sánchez Orpella, ja que fer una ruta en moto per l’Àsia és un dels meus somnis, i al ser el protagonista de la nostra edat, vaig pensar que em podria sentir identificat, i que seria una novela que segurament em faria pensar i reflexionar. Malauradament aquesta opció ja no estava disponible, i entre el Marc Salvatella, el Jordi Matabosch i jo, vàrem optar per un thriller ja que normalment són més senzills de llegir, i ja que ens havíem de llegir un llibre, com a mínim que fos entretingut i amè, i la opció més interessant era el llibre que finalment ens hem llegit, i que no ens ha decepcionat.


La literatura catalana aquest últim segle clarament ha experimentat canvis importants respecte a la manera d’arribar al públic. Aquests canvis vénen donats per la creació d’Internet i per tant la globalització. Per culpa d’aquest factor, podem tenir a l’abast llibres traduïts d’arreu del món. A més, a més, la industria de edició i publicació de llibres han canviat de manera que es busca un tipus de llibre que es vengui, un Best-Seller, que sigui capaç de captar, ja d’entrada, l’atenció del lector.


Un factor molt important i, en la meva opinió el principal d’aquesta decadència de la qualitat de la literatura catalana, és el fet de que també ha perdut referents, com els de generacions anteriors, com ara Josep Pla, Santiago Rusinyol o Mercè Rodoreda. Això, però, crec que va per èpoques i probablement en uns anys apareixen un conjunt de escriptors genials que tornen a donar vida a la literatura Catalana de qualitat.